Contruïm junts i en paritat, homes i dones, la nova República Catalana

Els darrers dies, en motiu de la comemmoració del 8 de març, Dia internacional de les Dones, he participat en dos actes per parlar de dones i política, el dia 12 a Berga, organitzat per l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Joves Independentistes del Berguedà; i el dia 15 al Casal de les Escodines de Manresa, organitzat pel Pol de Cultura de l'Associació de Veïns. 

A la primera xerrada vaig coincidir amb la Tània Verge, de Feministes per la Independència i una especialista en temes de política i gènere, i l'advocada i exdiputada Magda Oranich, molt coneguda per la seva trajectòria jurídica i política. I a la segona vam estar amb la Maria Rovira, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, i la Ivet Castaño, de CDC, ara delegada territorial de Governació a la Catalunya central. 

Us en faig un resum conjunt.... Després de les pertinents benvingues, vaig avisar que les meves aportacions més que objectives, tot i que vaig donar algunes dades, serien subjectives i basades en les meves pròpies experiències. Així que d'entrada, una afirmació potser categòrica però òbvia, i és que encara vivim en una societat masclista i basada en un model patriarcal. És cert que s'ha fet molt, i això ho va comentar la Magda Oranich, amb més vivències, però encara queda molt per fer, i personalment he viscut i visc situacions masclistes en l'àmbit de la política, com abans ho vaig viure en el món del periodisme. 

De fet, la societat premia els homes i els rols masculins, i dóna visibilitat als homes i a les seves necessitats (per exemple, és evident a la publicitat), i per contra dificulta la participació de les dones en moltes esferes i especialment en llocs de decisió, de lidertage i de poder, siguin de l'àmbit públic o privat.

Hi ha qui es queixa de commemoracions com les del dia 8 de març, que demana per què no se celebren dies dels homes o que el dia de les dones hauria de ser cada dia... Crec que són arguments molt simplistes per oposar-se a aquesta data (i d'altres de similars). Tant de bo no necessitèssim aquestes commemoracions! Però malauradament sí, encara sí. I això no vol dir que la resta de l'any no s'hagi de reivindicar la igualtat. Evidentment, cal reivindicar els drets de les dones i denunciar les desigualtats sempre. 

La discriminació, per raó de gènere, laboral, política i social que patim les dones continua. Per exemple, per posar alguna dada objectiva que ho avali, recordo que el dia 22 de febrer va ser el Dia europeu per la igualtat salarial. A Catalunya, segons un informe del sindicat UGT, la bretxa salarial és del 25%. O, segons l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona, només el 29% d'empreses catalanes tenen alguna dona en el seu consell d'adminsitració, una xifra que baixa al 13% en empreses de més de 250 treballadors... 

Aquesta sobrerepresentació dels homes és encara més evident quan parlem de l'àmbit públic. En les estructures polítiques i en els governs, la paritat obligada de les llistes electorals (que ha ajudat a reduir la sobrerepresentació masculina), no es compleix. 

Les dones som el 52% de la població, però no ocupem aquest percentatge en els òrgans de decisió ni polítics ni empresarials ni sindicals... Ni se'ns visualitza ni se'ns valora amb els mateixos criteris que als homes. 

Com veiem, queda molta feina a fer, per dones i per homes. D'entrada, des de l'educació, per trencar des del primer moment rols i estereotips. Hem d'eradicar la bretxa salarial que comentava abans, la feminització de la pobresa, que s'ha agreujat amb la crisi, i la xacra de la violència masclista. Hem d'aconseguir tenir dret al propi cos, a la maternitat desitjada i segura, hem de promoure polítiques de conciliació familiar i laboral real, etc... la llista és molt llarga. 

Hem d'aprofitar el moment que vivim. Estem construïnt la nova República Catalana, un nou estat en què les polítiques d'igualtat han de ser una estructura d'estat bàsica. 

És un repte col·lectiu que construïm una societat justa i paritària, amb una llei que previngui aquesta possibilitat i que, per tant, les dones ocupem els espais que ens pertoquen. Parlo de lleis, però encara és més important canviar les actituds. I és per això que hem de fer entre tots i totes una Constitució Catalana que atorgui els mateixos drets i deures a tothom, sense discriminacions, de cap tipus, tampoc de gènere. Que tots, homes i dones, com a ciutadans, formem part del procés constituent i coparticipem en els àmbits de decisió en paritat. I que junts aconseguim aquesta societat més justa i paritària, i sobretot lliure!

Moltes gràcies.