L'1 d'octubre, un dia que durarà anys

En el ple del Parlament celebrat ahir, vaig intervenir en el punt en què el Síndic de Greuges presentava el seu informe al voltant de l'1 d'octubre del 2017, data en què va tenir lloc el referèndum per la independència de Catalunya. Després de mostrar el meu suport i solidaritat amb els presos i preses polítiques, i amb els companys a l’exili, i fer arribar tota l’estima i força a les seves famílies, aquesta va ser la meva intervenció: 

"Gràcies, Síndic, per les explicacions de l’informe, amb una conclusió principal indubtable* , i és que hi va haver desproporció en l’actuació dels cossos i les forces de seguretat de l’estat espanyol l’1 d’octubre sobre persones que defensaven pacíficament el dret a votar, fet que suposa una vulneració de drets fonamentals de milions de persones que van expressar-se a les urnes, o que ho volien fer i no van poder.
 
El diumenge 1 d’octubre del 2017 passarà a la història a Catalunya per la vergonya d’un estat espanyol repressor que va exercir una dura violència davant d’una ciutadania absolutament indefensa. Però sobretot el recordarem per l’actitud cívica, serena, coratjosa, pacífica i persistent d’uns ciutadans i ciutadanes que van sortir a votar i exercir la democràcia malgrat les amenaces i la por.

L’1 d’octubre del 2017 va ser un dia que durarà anys. I ho serà així per la gent. Per tota la gent que va fer possible el referèndum, jugant-s’ho gairebé tot, fins i tot la llibertat i no poder veure créixer els seus fills. Per la gent que hi va participar. Per la gent que el va defensar i va resistir pacíficament davant de la repressió policial, asseguts a terra, amb les mans enlaire, cantant l’Estaca.... Per la gent que es va aixecar del sofà quan va veure les imatges de violència i es va dirigir als col·legis electorals a ajudar en el que fes falta. Gent que va defensar el dret a decidir dels catalans, que va defensar, en definitiva, la democràcia, que va defensar fins i tot la integritat física dels seus veïns.
  
I davant d’aquesta actitud digna, l’estat espanyol va respondre de forma desproporcionada (tal com diu l’informe del Síndic). A les portes dels col·legis electorals, al carrer i a les places, davant de les urnes, la violència contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats que volien decidir i exercir la democràcia va provocar més de mil ferits i la vulneració de drets fonamentals.

Les imatges d’agressions, repressió sense contemplacions i violència, que es va poder veure també en mitjans internacionals, no cauran en l’oblit. A Sant Vicenç de Castellet, el meu poble, com arreu del territori, durant les primeres hores de votació vam veure horroritzats les càrregues policials i els ferits en imatges que ens enviaven els companys de Castellgalí, Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Fonollosa, com en tants altres municipis de Catalunya. I paradoxalment, són alcaldes i regidors d’aquests ajuntaments els que estan sent perseguits per la justícia.

Tot i la por, que en vam tenir, i molta, només ens quedava una opció: seguir respectant l’enorme dignitat i compromís democràtic dels ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques, que legítimament i legal, van organitzar el referèndum. Un referèndum que va ser possible gràcies a la conjunció entre les institucions i el poble.

Va ser una jornada única i inoblidable. Ens vam sentir, i ens sentim, profundament orgullosos dels nostres veïns, de la seva actitud cívica, pacífica i solidària. Vam fer història i, sobretot, malgrat la repressió, vam guanyar, perquè vam votar malgrat tot. Va ser espectacular compartir, des de divendres a la tarda i fins a última hora de diumenge, el compromís i la responsabilitat amb nombroses persones per fer possible que els col·legis electorals es mantinguessin oberts i que la gent votés, malgrat tots els impediments i les imatge de repressió i brutalitat que ens arribaven, com us deia, de pobles veïns. Amb tota la dignitat, ens vam mantenir ferms, vam defensar la democràcia i els nostres drets com a ciutadans. I ho vam fer de la mà persones de totes les edats, de diferents orígens i llengües maternes, de bases ideològiques diferents i de caràcters diversos, organitzant-nos, participant, col·laborant, fent possible el que semblava impossible.
 
Per sobre de tot, va ser evident la capacitat d’organitzar-nos i mobilitzar-nos, de defensar cívicament els nostres drets, de refer-nos i teixir complicitats per mantenir-nos tossudament alçats. Aquest és l'esperit de l'1 d'octubre.

Però l’informe del Síndic va més enllà de l’1O, també fa referència, previ a la celebració del referèndum, a les vulneracions de la llibertat d’expressió i de reunió, a la manca de proporcionalitat en les actuacions del Ministeri Fiscal, a la intervenció dels comptes de la Generalitat, a les detencions de càrrecs polítics i escorcolls diversos i a les multes als membres de la Sindicatura Electoral. I després del referèndum, lamentablement, seguim patint la regressió de drets i llibertats, la judicialització com a resposta a conflictes polítics legítims, la no separació de poders, les derives partidistes dels òrgans judicials, la presó per als Jordis, l’aplicació de l’article 155, la imputació penal al Govern destituït i als membres de la Mesa. I a tot això, que recull l’informe, ja podem sumar els empresonaments i exilis de l’Oriol, el Quim, el Jordi, el Josep, el Raül, la Carme, la Dolors, el Carles, la Meritxell, el Lluís, la Clara, el Toni, l’Anna i la Marta.     

Per això, en aquests moments difícils, complexos, excepcionals, ara més que mai hem de recuperar l’esperit de l’1 d’octubre. La situació extraordinària que van propiciar les institucions garantint el referèndum i la ciutadania defensant les urnes. Aquest és l’esperit que cal tenir en compte i preservar. Que va més enllà de què va votar qui, perquè per sobre de la casella marcada a la papereta, hi ha la defensa pacífica de la democràcia, de les llibertats i dels drets individuals i col·lectius; i que és d’allà on venim i l’origen d’aquesta legislatura.
 
El nostre guió sempre ha estat el mateix: democràcia, democràcia i democràcia. Perquè sense democràcia no hi haurà república, sense la construcció de la república no consolidarem els valors democràtics i les llibertats. No hi ha futur dins d’aquest estat demofòbic, i cada dia hi ha més gent que ho veu. I és del tot necessari articular un front ampli antirepressiu contra la violència institucional de l’estat espanyol contra Catalunya. Davant la situació injusta i repressiva de l’estat i l’amenaça contra la democràcia, com diu l’informe del Síndic, s’han de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals, i que hi hagi una resposta conjunta, unitària, massiva i pacífica de defensa de les llibertats i els drets individuals i col·lectius.

Deia Leonard Cohen: “De vegades saps de quin cantó estàs mirant simplement qui hi ha a l’altra banda”. Si a l’altra banda hi ha un estat repressor que ens vol impedir decidir el nostre futur, ens vol impedir votar, hem d’estar al costat de la democràcia. Ras i curt. Moltes gràcies."